Trans-Aeolian Transmission. Investigacions, després creacions, llunyanes i en altres lloc. Concerts i road-movies.
Un nou concepte: viatjar/compondre/escriure/filmar en algun lloc, en la mesura del possible, on ni la indústria musical ni les agències artístiques no portaran mai cap músic occidental, realment desaparegut en països definits com impossibles d'arribar, considerats massa perillosos, però sobretot de guanys irrisoris i, per tant, de poc interès. Diuen.
Viure-hi, viatjant dies, setmanes, mesos. Trobant músics d'altres mons. Ser destruït, sacrificar qualsevol música pròpia i aniquilar qualsevol influència cultural pròpia pel poder d'altres cançons, melodies, per altres ritmes i per altres suors.
Trencar-ho tot en tornar, escopir i modelar els materials, sense absolutament cap respecte, només per acostar-se a ser i esdevenir el que realment és la música quan ja no és venal: un vent, un aleteig, una petita cosa sinó res, només una emoció llibertària. Finalment, Trans-Aeolian Transmission serà un concert interpretat sobre la projecció d'un documental-ficció-road-movie realitzat per l'artista. Més lluny.
trasportimarittimi.net/xinjiangtaklamakankarakoram
François R. Cambuzat (França) va fundar The Kim Squad & Dinah Shore Headbangers, il Gran Teatre Amaro, la Rèpublique du Sauvage, l'Enfance Rouge, Trans-Aeolian Transmission, Machine Rouge, l'Ifriqiyya Electrique i altres pandèmies.
Primer que tot va ser baixista i després saxofonista (resident a Bedford Stuyvesant, als disset anys va tocar amb Dizzy Gillespie al Blue Note de Nova York), la seva vida va ser salvada de la pobresa nordamericana pel rock'n'roll en entrevistar Iggy Pop i així convertir-se en periodista independent per a diversos mitjans. Aleshores va obtenir suficients diners que li van permetre anar-se'n dels Estats Units. De tornada va estar poc temps a França. Es va mudar a Londres, Roma, Berlín, Hamburg, Tunísia, Brussel·les, Lecce, etc.
Entre altres, ha treballat amb Lotfi Bouchnak, Eugene S. Robinson, l'Orquestra Nacional de la Rachidya, Luciano Berio, Emanuele Luzzati, Lydia Lunch i Denis Lavant. Més de 5.000 concerts per tot arreu del món. També és el director artístic del Festival Trasporti Marittimi.
www.tazubmac.org
Gianna Greco és una baixista i vocalista italiana. Els seus anys d'adolescència i la seva primerenca carrera com a músic al sud d'Itàlia van ser acompanyats des del principi per un fàstic alegre per la Hidra de dos caps de la societat on vivia. Un sistema parasitari fundat per al benefici d'una classe privilegiada, d'una banda, i de l'altra, la prerrogativa masculina que declarava la meitat de la humanitat lliure i autònoma mentre reduïa l'altra meitat a l'esclavatge. Una societat d'un sol sexe. El món d'un home. Gianna també se'n va adonar des del principi de la triple naturalesa de l'esclavitud femenina: la ignorància, el capitalisme i els homes.
El 2011, la revolució tunisiana li va donar raons per ser optimista, per la qual cosa a finals de febrer va viatjar a Tunísia. Va ser testimoni de primera mà de l'emoció que envoltava "l'Alta Comissió per al compliment dels objectius revolucionaris, la reforma política i la transició democràtica". Gianna Greco va quedar atònita per la força de les dones tunisines i colpejada per trobades personals. Eventualment, disgustada pel resultat d'aquest "òrgan superior" i de l'abraçada del moviment Ennahda a l'economia ultraliberal que va ser seguida per una sèrie de governs dubtosos, la jove de vint-i-dos anys Gianna Greco va tornar a Europa i va prendre les armes. Ella tenia l'interior de la cuixa esquerra tatuada amb una cita de Pier Paolo Pasolini: "El món s'està corrompent per un benestar compost per l'egoisme, l'estupidesa, la superficialitat, les xafarderies, la moralització, la coerció i la conformitat: qualsevol forma de participació en aquesta corrupció és, avui, un acte de feixisme".
El 2013, després d'una sèrie d'experiències insatisfactòries, va fundar Putan Club, una cèl·lula per a l'activisme artístic basada en ideals de lleugeresa, rapidesa, proletarisme, ateisme i iconoclàstia. I orgullosament es va negar a involucrar-se amb agents artístics o la premsa.
Gianna viu ara entre Pamir, França i Argentina, i continua seguint només el que l'emociona.
Cinema-concert amb projecció/documental/road-movie
Una creació des de la regió de Xinjiang feta amb músics uigurs (xamans, bards i dolans) reconstruïda després amb ordinadors i instruments elèctrics, per recompondre una música Neoxamànica i Postindustrial. A l'escenari, dos músics fan un concert/documental/road-movie sobre la seva pel·lícula rodada a les terres llunyanes de l'Islam, entre Kashgar, Marqit i Iarkam, a les profunditats del desert de Taklamakan, a les muntanyes del Karakoram i a les fronteres amb Pakistan, Tadjikistan i Kirguizstan, cap al cor de l'últim caravanserai de la Ruta de la Seda.
Aquesta producció ha estat convidada per FMM Sines Festival (PT), Musée des Confluences (F), National Theatre Anthéa Antibes (F), Festival R.I.O. (F), Croisements Festival (PRC), Jardins Efemeros Festival (PT), OFFestival (MK), Tomorrow Festival (RPC), Universitas (I), Théâtre Mayakovsky-Douchanbé (TJ), Weltmuseum Wien (A), Festival du Monde Àrab de Mont-real (CAN), entre d'altres.
Gianna Greco: enregistraments de camp, veu, baix, vídeo, electrònica
François R. Cambuzat: enregistraments de camp, composició, veu, guitarres, vídeo, electrònica
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com